• SOM ESPECIALISTES EN ALIMENTACIÓ
  • 1

Alimentació ecològica

Escollir aliments ecològics és escollir viure en un món millor, és escollir ser millor.

Cada dia més ens trobem amb malalties derivades de la mala alimentació, dels aliments processats i dels additius químics. Alimentació ecològica és més que alimentació, és salut, es respecte per nosaltres i els nostres, per la terra i la gent que hi viu, alimentació ecològica és amor per tot el que representa la vida i és rebuig a tot el que es fa malament a la Mare Terra.

Alimentació natural, alimentació conscient

La societat cada cop més arriba a entendre la necessitat i l'importància de portar una alimentació correcte, productes sans, ecològics, vegetarians... Sembla ser que l'alimentació comença a agafar el lloc que li correspon. Anem a fer un repàs del sistema digestiu per tal d'obtenir pistes per a una millora en la gestió dels aliments per part del nostre organisme!

Menjar és una cosa que fem quasi com quan respirem, és a dir, sense pensar gaire què i com ho fem. És quasi automàtic. Ens guia molt més el paladar que no pas una altre cosa, lo qual no està malament si tinguéssim en compte la resta de factors. I quins són aquests factors?

Anem a fer un repàs d’aquelles coses que no tenim en compte quan mengem, que és més important que el simple fet de menjar, és el fet d’alimentar-nos, de donar les eines necessàries i eficients a l’organisme perquè ens pugui reparar.

En primer lloc, per saber alimentar-nos i que allò que mengem ens sigui útil, agradable i eficaç haurem de fer un cop d’ull al nostre sistema digestiu.

El sistema digestiu humà és molt complex, en realitat, els grans metges de la història sempre han dit que el cos humà és un gran sistema digestiu. Aquest comença als ulls i acaba a la latrina. Sí, sí, comença als ulls i, crec, tots ho haurem sentit alguna vegada.

Els ulls ens uneixen amb l’exterior, enviant informació al cervell en forma d’imatges. Aquestes imatges activen reaccions elèctriques al cervell a través de les neurones que activen diversos estats fisiològics del nostre cos. Per exemple, si veus una llimona la boca comença a salivar. Aquest és un exemple molt típic, però n’hi ha molts més, com quan veus algú menjant quelcom i t’entra la gana. Si ens adonem, el pensament comença a determinar ràpidament que menjarem i com ho digerirem. Per exemple, si no veus la llimona, però l’imagines, passa el mateix efecte que si la veiessis, la boca comença a salivar. Això passa perquè els àcids de la llimona requereixen certs enzims específics per digerir-se, així que els cos es prepara segregant una sèrie d’enzims i sucs per a tal efecte. És impressionant com, encara no ens hem posat res a la boca i ja digerim! És realment preciós entendre com funciona el sistema digestiu, i extremadament saludable!

Enzims... Mmmm... Bona paraula. Anem a aprofundir. Un enzim és una molècula proteica que ajudarà a fer accions i reaccions específiques de l’organisme, tal com en aquest cas, transformar allò que ens posem a la boca en quelcom digerible per a l’organisme. Aquests són segregats per diferentes vies i sempre són molt selectives. Cada enzim s’especialitza en un substrat diferent, ajudant-lo en les seves reaccions per afavorir les funcions específiques. Quan posem quelcom a la boca, l’organisme inicia un protocol de reconeixement ¡, (bé, en realitat aquest protocol s’ha iniciat al cervell, en el mateix moment en que hem pensat en allò que ens anem a posar a la boca), comença a alliberar les eines necessàries per a que l’agent “estrany” pugui passar a ser un convidat i benvingut. En el cas de la llimona, la saliva es segregada amb una càrrega important i concreta d’enzims que seran utilitzats per l’organisme per entendre l’àcid de la llimona. Així, de seguida que l’àcid toca la llengua segreguem tots aquests sucs i comença una pre-digestió.

La predigestió es un procés més avançat de la digestió que te per finalitat que el que sigui necessari s’activi per a poder absorbir allò que ens posem a la boca.

Desprès d’haver arribat a la boca, la masticació ha de fer la seva feina, per això tenim dents i queixals. En realitat, el procés digestiu és un procés de degradació d’un aliment. Del tros que ens posem a la boca n’ha de menjar una cèl·lula, així que imagineu com ha d’empetitir-se aquest tros de menjar. A la xina i altres països orientals, mengen amb palets perquè així agafen molta menys quantitat, d’aquesta manera tots el processos digestius seran més efectius. A més de que es sacien abans. A mesura que masteguem, ensalivem, això vol dir que digerim l’aliment ja a la boca. Recordeu allò de absorció via sublingual? En fi, Mahatma Gandhi deia: “Mastega els aliments sòlids fins que siguin líquids i els líquids fins que siguin sòlids”. No ho deia pas envà.

La llengua ajuda a moure el menjar d’una banda a l’altre a fi d’aconseguir una masticació més eficient encara, d’aquesta manera, allò que haurà de passar per l’esòfag fins a l’estòmac ho tindrà més fàcil.

Un cop a l’estòmac, que te un pH molt concret, les parets estomacals alliberen una sèrie de sucs gàstrics i la vesícula biliar es contrau per alliberar bilis que ens ajudarà en la digestió final.

Tot això fa una barreja amb el menjar i es fa una pasta anomenada quimo, continuant l’efecte degradador amb aquests àcids, els aliments continuen fent-se petits i petits, recordeu que n’ha de menjar una cèl·lula!

El proper pas es baixar al duodè on es prepararà per rebre els sucs pancreàtics. Aquests son tant potents que abans de sortir porten dos inhibidors, que es desactiven a l’hora de sortir. Quan s’activen dins del pàncreas el cremen i és quan diem que tenim pancreatitis, patología molt perillosaper a l’integritat humana. Aquests àcids van carregats d’enzims, la avant càmera dels budells.

Els aliments, a aquestes alçades i si s’han fet les coses correctament, estaran molt degradats i perfectes per tocar la mucosa de la paret intestinal del budell prim, on començarà per fases l’absorció de nutrients que, per fi, passen d’estar fora de l’organisme a dins, un cop traspassades les parets intestinals. Un cop l’aliment ha traspassat la paret intestinal ja tenim un nutrient. L’organisme s’alimenta de nutrients, no pas d’aliments. Els aliments són alló que ens posem a la boca, els nutrients són alló que el nostre organisme, a través del procès que acabem d’explicar, podrà fer servir finalment per a tal de mantenir les constants de la vida en un cos humà.