• SOM ESPECIALISTES EN SUPLEMENTACIÓ
  • 1

Dietètica i suplementació

A ANANDA BIO HEM INTENTAT ESCOLLIR ELS MILLORS PRODUCTES PER A LA SUPLEMENTACIÓ.

Personal tècnic especialitzat en la salut us atendrà al vostre centre de salut Ananda Bio. Aquest personal viu amb intensitat el sector de la medicina natural, aquesta passió serà latent en qualsevol tractament que us oferim.

Com amb tot, hi ha laboratoris que prefereixen les coses ben fetes i, d’altres a on això, potser, no és tant important.

Volem fer-te arribar els productes més efectius, on els seus laboratoris han fet un treball d’investigació i contrast tant elevats que ens asseguren la vostra satisfacció. Tenim contacte directe amb aquests laboratoris i amb el seu personal tècnic, metges, biòlegs, químics, naturòpates... tots al vostre servei per qualsevol dubte que podeu tenir.

No tinguis problema en demanar qualsevol cosa que et preocupi, l’experiència del nostre personal t’ajudarà en tot allò relacionat amb la salut dels teus i teva.

Envelliment: les teories actuals

Envellir, quelcom que succeeix a cada segon que passa. Que podem fer per aturar-ho? Cal tenir les malalties que pateixen les persones grans? Estem supeditats al patiment, al dolor, a la malaltia i, a més a més, a veure com es degrada el nostre organisme camí de la mort definitiva del cos?

Són moltes les teories que intenten explicar perquè envellim, moltes altres que busquen la fórmula de l’eterna joventut, i cap d’elles ens pot explicar què és el que passa, perquè el nostre organisme decau i s’apropa indefectiblement a la mort.

En aquest article us volem fer arribar les teories que són vigents actualment i que intenten explicar el perquè de l’envelliment. Esperem que ho trobeu interessant i que deixeu el vostre comentari.

Existeixen dues grans divisions en les teories que volen explicar el procés de l’envelliment: una que afirma que aquest procés és el resultat d’una sèrie d’esdeveniments que succeeixen de forma aleatòria i s’acumulen al llarg del temps, anomenades teories estocàstiques,  i una altre que afirma que el procés d’envelliment estaria predeterminat, les teories no estocàstiques.

Teories estocàstiques: L’envelliment es dóna com a conseqüència d’alteracions que s’acumulen al llarg de la vida i que succeeixen de forma aleatòria.

1.       Teoria de l’error catastròfic

Teoria escrita per Leslie Orgel al 1963, diu que amb el pas del temps s’acumulen una sèrie d’errors en la síntesi de les proteïnes que finalment portarien al dany cel·lular. Aquest errors de la síntesi de les proteïnes seria en la transcripció y translació, però no hi ha evidències científiques que corroborin que s’acumulin al llarg del temps. En contra, en canvi, trobem i sabem que en animals vells no canvia la seqüencia proteica respecte al animals joves.

2.       Teoria de l’encreuament

Aquesta teoria diu que hi hauria enllaços i encreuaments entre les proteïnes i altres macromolècules que determinaria l’envelliment i el desenvolupament de malalties comuns de l’edat. El mals encreuaments o enllaços s’han pogut demostrar en certes patologies comuns de l’edat vella, però no explica de molts altres.

3.       Teoria del desgast

Aquesta teoria parla  que tots els organismes tindrien parts incanviables i que l’acumulació de dany a les seves parts vitals portaria la mort cel·lular de teixits, òrgans i, finalment, de l’organisme sencer.

4.       Teoria dels radicals lliures

Aquesta teoria la va escriure Denham Harman al 1956, es tracta d’una de les teories més populars i conegudes. Aquesta teoria proposa que l’envelliment seria el resultat d’una insuficient protecció contra el mal produït pels radicals lliures (RL) als teixits.

L’oxigen ens alimenta i nodreix les cèl·lules, però per altre banda oxida. L’oxigen promou el metabolisme cel·lular produint energia a través de la respiració. En aquest procés es produeixen els RL. Els RL son molècules molt inestables i altament reactives amb un o més electrons no aparellats que fan mal al seu voltant a través de reaccions oxidatives.

Es sap que hi ha una relació molt directa entre els RL i diverses patologies relacionades amb l’envelliment. Sembla ser que si aconseguim reduir la quantitat de RL a l’organisme tindrem menys possibilitats de contraure aquest tipus de malalties. Podem evitar molt del mal que provoquen els RL amb un bon complexa antioxidant.

El que no és tant clar és que si reduïm la quantitat de RL aconseguiríem augmentar la longevitat màxima.

Teories no Estocàstiques: Aquestes diuen que l’envelliment és predeterminat, seria la continuació del procés de desenvolupament i diferenciació i seria l’etapa final d’una seqüència de fets codificats al genoma.

1.       Teoria del marcapassos, també anomenada “Rellotge de l’envelliment”

Escrita i desenvolupada al 1970 per Burnet. Aquest diria que el sistema immune i neuro-endocrí serien marcadors de l’envelliment. La seva involució estaria genèticament programada i tindria lloc en determinats moments de la vida.

La versió més estesa d’aquesta teoria diria que el rellotge de l’envelliment estaria situat a l’hipotàlem i el tim que, a mesura que disminueixen la seva funció disminueixen el limfòcits T, d’aquesta manera disminueix la immunitat i tendim a més malalties, sobretot tumorals.

2.       Teoria genètica

Aquesta teoria diu que la genètica determina la longevitat en l’esser humà. L’organisme es renova a través de la mitosi cel·lular, és a dir, la replicació de cèl·lules que deixen de ser efectives per unes altres que sí que ho son. Les cadenes d’ADN dins del nucli cel·lular tenen unes beines que cobreixen les cantonades de les cadenes. Aquestes beines s’anomenen telòmers. Els telòmers son produïts per un enzim anomenat telomerasa. La talomerasa és molt activa en els fetus, perquè activen el creixement. També és molt activa en els càncers, d’aquí que les cèl·lules es repliquin sense parar. Un cop naixem, aquest enzim queda inactiu i els telòmers, amb cada replicació cel·lular, s’escurça. Resulta que quan el telòmer no pot escurçar-se més aquella cèl·lula no pot replicar-se més, no pot fer mitosi cel·lular. D’aquesta manera comencen les cèl·lules a morir i no es regeneren, de manera que es dóna l’envelliment.

Hem de saber que la talomerasa, quan vivim i estem sans, també està activa a les cèl·lules sexuals. Per això es diu que l’ejaculació envelleix. Totes les cèl·lules sexuals que no expulsem fora del cos es reabsorbeixen per l’organisme, d’aquesta manera sembla ser que l’abstinència sexual també permet fer més replicacions cel·lulars i, per tant, allargar una vida amb més salut.

Aquesta és potser la teoria més acceptada a l’actualitat i hi ha fortes evidències que lliguen el control genètic amb l’envelliment.

Conclusió:

Sembla ser doncs, que envellir és la conseqüència de diversos factors interns com externs. La contaminació ambiental, l’alimentació, l’estil de vida, la higiene, l’estrès, la gestió de les nostres emocions... Són molts els factors que condicionaran l’envelliment i la salut en l’edat madura, el que sí sembla clar és que les dietes baixes en calories, els suplements nutricionals antioxidants, l’exercici, la meditació... tenen molt que parlar i encara no se’ls escolta del tot.

En tot cas, envellir no sembla que hagi d’estar malament, és un procés que veiem a tot arreu i a diari, mantenir la salut és una altre qüestió i, en això, és on us volem ajudar.

Salut!

Font principal: “Envejecimiento y calidad de vida”, Mikel García Iturrioz, Octubre 2000.